Augmenta la durabilitat de la teva fusta

La fusta es defineix com el conjunt de teixits de les arrels, els troncs i les branques dels vegetals llenyosos, excloent-ne l’escorça. Malgrat les seves excel•lents propietats, no és immune a la degradació, per la qual cosa sorgeix el concepte de durabilitat natural com la seva resistència intrínseca contra l’atac d’organismes destructors.

Per això, el disseny de mètodes que permetin estendre tant com sigui possible la vida útil de la fusta sorgeix com una necessitat quan aquests organismes apareixen. El tractament de la fusta contra agents xilòfags esdevé aleshores part fonamental de la conservació de la fusta, disciplina imprescindible per preservar no només el nostre patrimoni històric, per exemple, sinó també qualsevol altre element o construcció d’aquest material tant d’ús públic com privat.

APINSA s’emmarca dins del que s’ha anomenat sector curatiu i la seva tasca orientada a la protecció contra xilòfags d’origen biòtic de fustes en ús (estructural, posada en obra, mobiliària i decorativa).

Un cop que la fusta ja està en ús, formant part de l’estructura d’una casa o d’un moble, per exemple, cal recórrer a altres tècniques destinades tant a la prevenció com a la cura en cas de detectar-hi la presència de xilòfags.

ELS NOSTRES PROCEDIMENTS

A APINSA dissenyem procediments específics per a cada cas seguint les pautes següents:

  • Analitzar i identificar la patologia.
  • Seleccionar el producte adequat.
  • Aplicar el tractament.
  • Fer-ne el seguiment posterior.

La fusta de construcció, com que generalment està fixada a l’obra, requereix un estudi previ per al seu tractament curatiu. A partir de l’estudi de l’obra, la patologia existent, les possibilitats de tractament, l’accessibilitat i els costos d’execució, es dissenya el pla d’actuació. Cada cas és particular, però en línies generals es poden establir les actuacions següents:

  • Sanejament superficial de la fusta afectada.
  • Eliminació (sempre que sigui possible) de les capes de vernissos, pintures o qualsevol altre revestiment que impedeixi o redueixi la penetració del protector en la fusta.
  • Substitució (si es pot) dels elements que, pel seu grau d’atac, ho requereixin.
  • Obertura d’orificis per a la injecció posterior del producte seleccionat.
  • Aplicació superficial del mateix producte amb brotxa o pistola amb les dosis especificades pel fabricant.

És important conèixer les característiques més importants dels xilòfags, per poder donar el millor servei i tractament.

TIPUS D’AGENTS XILÒFAGS

  1. Tèrmits de la fusta seca: se’n pot detectar la presència pels "pèl•lets", unes petites boletes amb forma de gra de sorra de diferents tons, segons la coloració de la fusta, que rebutgen pels forats de sortida que perforen en diferents punts de la colònia i que formen petites muntanyetes fàcils de localitzar.
  2. Corc: és fàcilment detectable perquè les fustes parasitades arriben a presentar un aspecte similar al que tindrien després de rebre l’impacte d’un cartutx de perdigons, és a dir, amb un gran nombre de petits forats dispersos.
  3. Banyarriquer: es poden identificar perquè emeten uns sorolls característics similars a cruixits per comunicar-se.
    1. Fongs.
      1. Floridures: no es consideren xilòfags.
      2. Fongs cromògens: no són capaços d’alterar les propietats mecàniques de la fusta.
      3. Podriment marró o cúbic: la fusta adquireix una tonalitat brunenca i sota poca pressió es converteix en pols.
      4. Podriment blanc o fibrós: aquests fongs processen la lignina i al final hi deixen una amalgama de microfibres de cel•lulosa de color blanquinós d’una resistència elàstica apreciable.
      5. Podriment tou: aquesta mena de fong ataca principalment la cel•lulosa de la paret secundària en circumstàncies d’humitat molt elevada, i dóna al conjunt una consistència tova.
< volver

En APINSA garantizamos un servicio efectivo y
personalizado en un plazo de 24 horas